Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

(1831)
Biografia
Naixement	27 agost 1770 Stuttgart (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	14 novembre 1831 (61 anys) Berlín (Confederació Germànica)
Causa de mort	Causes naturals  (Còlera )
Sepultura	cementiri de Dorotheenstadt
Dades personals
Formació	Universitat de Tübingen Eberhard-Ludwigs-Gymnasium Universitat de Jena Tübinger Stift
Tesi acadèmica	De Orbitis Planetarum (it)
Director de tesi	Friedrich Schelling
Activitat
Camp de treball	Filosofia, lògica, filosofia de la història, estètica, religió, metafísica, epistemologia, filosofia política i filosofia social
Lloc de treball	Berlín (1818–1831)
Ocupació	filòsof, escriptor, filòsof del dret, historiador de la filosofia, professor d'universitat, lògic
Període	Filosofia del segle XIX
Activitat	1788  –  1831
Ocupador	Universitat de Jena Universitat Frederic Guillem de Berlín Universitat de Heidelberg
Moviment	Idealisme alemany, historicisme i hegelianisme
Alumnes	Max Stirner
Influències	Friedrich Schelling, Immanuel Kant, Heraclit, Baruch Spinoza, Montesquieu, Aristòtil, Plató, Plotí, Procle, Anselm de Canterbury, Nicolau de Cusa, René Descartes, Jean-Jacques Rousseau, Jakob Böhme, Johann Gottlieb Fichte i Friedrich Schleiermacher
Obra
Obres destacables Lectures on the History of Philosophy (en) (1807) Fenomenologia de l'esperit (1812) Science of Logic (en) (1817) Encyclopedia of the Philosophical Sciences (en) (1820) Lectures on Aesthetics (en) (1821) Elements of the Philosophy of Right (en) (1833) Lectures on the Philosophy of Religion (en) (1837) Lliçons sobre la Filosofia de la Història Universal
Estudiant doctoral	Johann Eduard Erdmann
Família
Cònjuge	Marie von Tucher (1811–)
Fills	Karl von Hegel
Pares	Georg Ludwig Hegel   i Maria Magdalena Louisa Fromm
Parents	Georg Ludwig Christoph Hegel (en) (besavi)
Premis (1831)  Orde de l'Àguila Roja, 3a classe
Signatura

Georg Wilhelm Friedrich Hegel (Stuttgart, 27 d'agost de 1770 - Berlín, 14 de novembre de 1831) va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.

Va rebre la seva formació en el Tübinger Stift (seminari luterà adscrit a la Universitat de Tübingen), on va fer amistat amb el futur filòsof Friedrich Schelling i el poeta Friedrich Hölderlin. Posteriorment, va treballar com a professor en diverses universitats del món alemany, com ara les de Jena, Heidelberg o Berlín.

El van fascinar les obres de Spinoza, Kant i Rousseau, així com la Revolució Francesa, la qual va acabar rebutjant quan va caure en mans del terror jacobí. Se'l considera l'últim dels més grans metafísics. Va morir víctima d'una epidèmia de còlera, que va fer estralls durant l'estiu i la tardor del 1831.

Considerat per la història clàssica de la filosofia com el representant de la cimera del moviment vuitcentista alemany de l'idealisme filosòfic i com un revolucionari de la dialèctica, hauria de tenir un impacte profund en el materialisme històric de Karl Marx. Hegel és cèlebre com a filòsof molt fosc, però molt original, transcendent per a la història de la filosofia i que sorprèn a cada nova generació. La prova està que la profunditat del seu pensament va generar una sèrie de reaccions i revolucions que van inaugurar tota una nova visió de fer filosofia, que comprèn l'explicació del materialisme marxista, el preexistencialisme de Søren Kierkegaard, la fuita de la metafísica de Friedrich Nietzsche, la crítica a l'ontologia de Martin Heidegger, la filosofia de Jean Paul Sartre, el pensament nietzscheà de Georges Bataille i la teoria de la desconstrucció de Jacques Derrida, entre d'altres. Des dels seus principis fins als nostres dies, els seus escrits continuen tenint gran repercussió, en part donada a les múltiples interpretacions possibles que tenen els seus textos.