Bluetooth

*Bluetooth*
	;
Tipus	estàndard de facto, comunicació de camp proper (NFC) i protocol de comunicació
Fitxa
Autor	http://www.bluetooth.com
Llengua	Anglès
Publicació	Internacional, 1989
Editor	Bluetooth Special Interest Group
Dades i xifres
Gènere	Protocol de comunicacions
Sèrie
Part de	Apple Pencil i Bluetooth speaker (en)
Altres
Lloc web	bluetooth.com

El Bluetooth és una especificació industrial per les Xarxes d'Àmbit Personal (PAN, Personal Area Network) sense fil, que bàsicament vol dir que serveix per connectar els dispositius que es porten a sobre o estan a una distància pròxima. Amb el Bluetooth, es pot obtenir una forma de connectar i intercanviar informació entre dispositius^[1] com ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, ordinadors, impressores i càmeres digitals a través d'una forma segura, de baix cost a través d'ones de ràdio d'alta freqüència (UHF), de 2.402 GHz a 2.480 GHz. Originalment va ser concebut com una alternativa sense fils als cables de dades RS-232.

El Bluetooth permet a aquests dispositius comunicar-se quan es troben a l'abast, encara que no estiguin a la mateixa habitació, fins a un límit de 100 metres entre ells depenent de la classe de potència del producte. Els productes poden estar disponibles en alguna d'aquestes tres classes de potència:

Classe 3 (1 mW) és la més rara, i ens permet una transmissió de 10 centímetres a un màxim d'1 metre
Classe 2 (2.5 mW) és la més comuna i ens permet una distància de fins a 10 metres
Classe 1 (100 mW) té l'abast més gran, de fins a 100 metres tot i que el consum és més elevat

Bluetooth és administrat pel Bluetooth Special Interest Group (SIG), el qual té més de 35.000 empreses membres a les àrees de telecomunicacions, informàtica, xarxes i electrònica de consum. El IEEE va estandarditzar el Bluetooth com IEEE 802.15.1, però això ja no es manté. El Bluetooth SIG supervisa el desenvolupament de les especificacions, gestiona el programa de qualificacions i protegeix les marques comercials.^[2] Per a comercialitzar un dispositiu com a "dispositiu Bluetooth", el fabricant ha de complir amb els estàndards SIG de Bluetooth,^[3] i s'otorguen llicències qualificades per als dispositius individuals. L'any 2009, s'enviaven anualment aproximadament 920 milions d'unitat verificades.^[4]

↑ Schneider, Gary; Evans, Jessica. New Perspectives on the Internet (en anglès). Cengage Learning, 2012, p. 385. ISBN 1133712320.
↑ «About Us - Bluetooth Technology Website» (en anglès). bluetooth.com. [Consulta: 6 desembre 2020].
↑ «Brand Enforcement Program» (en anglès). bluetooth.com. [Consulta: 6 desembre 2020].
↑ Happich, Julien. «Global shipments of short range wireless ICs to exceed 2 billion units in 2010» (en anglès). EE Times, 24-02-2010. [Consulta: 6 desembre 2020].

[1] Schneider, Gary; Evans, Jessica. New Perspectives on the Internet (en anglès). Cengage Learning, 2012, p. 385. ISBN 1133712320.

[2] «About Us - Bluetooth Technology Website» (en anglès). bluetooth.com. [Consulta: 6 desembre 2020].

[3] «Brand Enforcement Program» (en anglès). bluetooth.com. [Consulta: 6 desembre 2020].

[4] Happich, Julien. «Global shipments of short range wireless ICs to exceed 2 billion units in 2010» (en anglès). EE Times, 24-02-2010. [Consulta: 6 desembre 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]